Ronda excursionista de Matadepera per la serra de l'Obac: Diumenge 28 de setembre.

XIV RONDA EXCURSIONISTA DE MATADEPERA

Novament el proper dia 28 de setembre celebrarem
una nova ronda excursionista pels entorns
de Matadepera. En I'edició d'enguany s'ha escollit
fer-la passar entre els termes municipals de
Matadepera i Rellinars, per visitar alguns punts 
interessants d'aquesta zona.

La sortida es donará a la urbanització de Les Pedritxes, 
entre les 7'30 i les 9 del matí, donant temps fins a les 
3 de la tarda per recorrer tot el circuit.

A continuació donarem una breu descripció dels punts més 
interessants que es trobaran en la ronda:

  
TORROTA DE L'OBAC 

Anomenada també torre dels moros. És de planta rectangular i data
la seva construcció de l'any 1482. Está situada en un punt
estratègic al dominar les valls de Vacarisses i de Rellinars i ser el
punt de pas cap a Terrassa. 

CASA NOVA DE L'OBAC

Començaren a construir-la l'any 1786, portant les obres un arquitecte
italiá de molt prestigi en aquella època. La seva construcció
s'allunyá de I'estil que imperava per aquestes contrades, que era la
típica masia catalana, per passar a fer una construcció quadrada. En
la guerra dels francesas va sofrir desperfectes i cremades, que s'han
anat reconstruint al llarg del temps, per acabar sent propietaria la
Diputació de Barcelona i emprendre unes reformes definitives, cosa
que permet que avui la poguem veure en molt bon estat. 

CASA VELLA DE L'OBAC

La seva antiguitat cal posar-la a l'any 1371.  La casa,al
larg de molts anys, ha passat per moltes reformes, des
d'haver-hi una capella a dins les estades, a ser
enrunada.També va sofrir els saquejos dels francesas que la
deixaren molt malmesa.  L'any 1816 van construir l'ermita que
està a prop de la casa. La cisterna gran va ésser construïda per
Antoni Ubach i Cuyàs el 1777, segons la inscripció llatina que conté.

POU DE GLAÇ DE L'OBAC 

Els pous de glaç eren una industria que s'havia muntat per
tal de poder tenir gel a I'estiu a les poblacions més
pròximes. Primer s'havia de construir un pou bastant profund
i recobrir-lo de pedres i al capdamunt coronarlo en forma circular,
amb unes obertures per poder entrar-hi. La feina consistía a col
-locar-hi gel el dies de I'hivern que feia molt de fred,
dipositant-lo dins del pou, en capes de gel i palla, a I'estiu fer
el transport amb carros a la nit fins a les poblacions que eren
les que el consumien.  El pou de glaç de I'Obac data 1 seva
construcció de l'any 1760. Aquesta feina va desaparéixer quan va
inventar I'electricitat i aparegueren neveres domestiques.

FONT SAIOLA

És una font intermitent, que raja en époques de pluges molt
abundants.  S'han dit moltes versions sobre l'origen de
l'aigua que surt, com que quan s'omple un llac interior per
efecte d'un sifó brolla, una altra diu que l'aigua provè de
la riera de les Arenes que en època que baixa la riera es
filtra pel terreny sorrenc i seguint un riu subterrani va a
sortir a la Saiola, i una tercera versiò diu que l'aigua
provè del torrent de la Gavarra, doncs diuen que encara que
plogui molt per aquest torrent mai no baixa aigua.
Tot això són suposicions i teories, i cap no ha estat provada
científicament.  El que sí és cert, és que al cap d'uns dies
de brotllar la Saiola, comencen a rajar Els Caus, i també que
dues fonts intermitentsmolt a prop de la Saiola, com són La
Pedregosa i La Barbotera (són els sobreixidors de la Saiola),
quan de¡xen de rajar al cap de pocs dies ho fa la Saiola. 

EL PALLER DE TOT L'ANY

De retorn cap a Les Pedritxes passarem per aquest turó que té
una vista privilegiada dels termes de Vacarisses i Rellinars.
La seva altura és de 775 metres sobre el nivell del mar. En una
de les seves parets rocoses diuen que hi tenia
l'amagatall el famós bandoler Capablanca, que actuava prop
del camí ral que anava cap a Manresa.  Aquest amagatall està
situat a mitja paret i és de difícil accés.

COLL DE CORREUS

Antigament, el camí ral que comunicava Terrassa amb Manresa
passava per un punt prop de la masia de Les Boades.  Aquí hi
deixaven la correspondencia de la població de Rellinars, i
era un encarregat de correus d'aquesta població qui pujava al
coll del camí ral a buscar-la.
D'aquesta manera, a aquest punt se l'anomenava Coll de
Correus, nom amb el que encara se'l coneix avui dia.